De petit (vaig néixer el 1962) recordo amb gran nostàlgia els dies que anava a pescar amb el pare, en Josep Duran Camps “Raio”. Ell em va ensenyar a pescar, a fer cucs, a fer els ormejos, conèixer els vents, l’esquer més adient per cada peix i saber interpretar la mar. El meu pare estava unit a la mar de Sitges en tots els sentits i m’ho va voler transmetre.
La seva pesca preferida: el llobarro. N’havia pescat molts i de molt grossos!!!
Es passejava pel passeig mirant a la mar i quan veia el lloc que li agradava, sabia que si hi havia un llobarro, havia d’estar allà. Quan picaven, treia el segur del seu carret Segarra i a cansar el peix, deixant i recollint el fil, sempre en tensió. Quan tenia el peix a prop de la platja, aprofitava l’onada per deixar el peix en sec i aleshores jo corria ràpidament per enganxar el peix per la ganya abans de l’arribada de l’onada següent.
Com recordo aquells moments!! L’excitació de la pesca, l’olor del peix fresc!!…. i l’endemà: llobarro al forn amb patates. Ohhhh! Quin sabor! Les patates estaven més bones que el peix!.
De gran, el meu pare ja no anava a pescar. Jo l’animava a anar-hi, més per compartir amb ell una estona i recordar temps passats que no pas pel peix que podíem pescar. Ja no n’hi havia. En Raio es preguntava, com és possible que s’hagin perdut fins i tot les molleres dels caus dels espigons?
Els productes químics que depuren les aigües brutes, trenquen el cicle de vida marina
Fa dos anys (el meu pare ja ens havia deixat) vaig tenir l’oportunitat d’anar a pescar gambes amb una barca d’arrossegament del port de Barcelona. Una de les grosses. Al seu patró li vaig preguntar sobre la pèrdua de peix i de pesca a la costa.
Em va respondre: de petit et banyaves en aigües tan clares com ara? Li vaig dir que no, que de vegades semblaven sopetes i em va explicar que els productes químics que s’utilitzen per netejar les aigües brutes, maten el plàncton i una gran varietat (no totes) de mol.luscos, petxines i cries d’algunes espècies que posen els ous a prop de la costa, trencant d’aquesta manera, el cicle de la vida marina.
També vaig parlar amb l’Artur Escalona qui durant molts anys ha estat el responsable del sanejament de les aigües de Sitges, ara gestionat per Sorea. L’Artur, amic del meu pare i bon pescador, coneix millor que ningú tant la mar de Sitges com la gestió de les aigües.
En preguntar-li sobre aquest tema, em comenta que fa anys, va agafar aigua depurada del col.lector que hi ha a la platja de les Coves (al costat de l’Atlantida) i va regar dues plantes grosses de Figues de Moro (Chumberas), dues setmanes després les plantes eren mortes. La causa: l’extrema concentració de nitrats, convertint aquella aigua en “salmorra”.
L’Artur comenta que l’aigua depurada que s’envia al mar, té un Ph molt diferent del de l’aigua de la mar i que aquesta, és segons ell, la causa principal de la contaminació.
L’aigua neta que arriba a les platges de Sitges procedeix de les depurades properes a Barcelona: Gavà, del Prat i quelcom de la del Besòs, per efecte de el corrent predominant de llevant. Són les més grans i les que evoquen més aigua depurada i “contaminada” a la mar.
Amb quin nivell de depuració? Amb quin Ph? Amb quina quantitat de productes químics que netegen i alhora MATEN una part de la vida marina? L’aigua que s’envia a la mar, hauria de tenir el mateix nivell de paràmetres microbiològics i químics (nitrits, nitrats i fosfats) com els que es requereixen per l’aqüicultura: nivell C. El tenen?
Hem de lluitar per assolir la qualitat plena de la mar de Sitges
Crec que s’ha fet una gran tasca en depurar i netejar les aigües. És evident que no volem les aigües brutes a les nostres platges, però no hem d’acceptar haver de pagar un preu tan alt.
No estic especulant. És més que evident que ja fa anys que s’està produint un enorme retrocés en la fauna marina de tota la costa. Segurament, tots i hem contribuït, però un dels factors determinants és la contaminació de les aigües. El que poder no pensàvem era que la principal font de contaminació procedia de les depuradores!.
Ara el que cal exigir i mobilitzar-se és per acabar de fer les coses bé, del tot. Depurar les aigües brutes i enviar-les a la mar de manera que no perjudiquin la vida marina.
La vida a la mar, és vida, la nostra vida i la seva qualitat, també és la nostra qualitat de vida. El meu pare em deia que, abans, la gent de Sitges utilitzava l’aigua de la mar per curar-se. A mi m’agradaria molt poder-ho dir als meus fills i néts.
Mar neta, mar morta
Xavier DuranMar neta, mar morta.
De petit (vaig néixer el 1962) recordo amb gran nostàlgia els dies que anava a pescar amb el pare, en Josep Duran Camps “Raio”. Ell em va ensenyar a pescar, a fer cucs, a fer els ormejos, conèixer els vents, l’esquer més adient per cada peix i saber interpretar la mar. El meu pare estava unit a la mar de Sitges en tots els sentits i m’ho va voler transmetre.
La seva pesca preferida: el llobarro. N’havia pescat molts i de molt grossos!!!
Es passejava pel passeig mirant a la mar i quan veia el lloc que li agradava, sabia que si hi havia un llobarro, havia d’estar allà. Quan picaven, treia el segur del seu carret Segarra i a cansar el peix, deixant i recollint el fil, sempre en tensió. Quan tenia el peix a prop de la platja, aprofitava l’onada per deixar el peix en sec i aleshores jo corria ràpidament per enganxar el peix per la ganya abans de l’arribada de l’onada següent.
Com recordo aquells moments!! L’excitació de la pesca, l’olor del peix fresc!!…. i l’endemà: llobarro al forn amb patates. Ohhhh! Quin sabor! Les patates estaven més bones que el peix!.
De gran, el meu pare ja no anava a pescar. Jo l’animava a anar-hi, més per compartir amb ell una estona i recordar temps passats que no pas pel peix que podíem pescar. Ja no n’hi havia. En Raio es preguntava, com és possible que s’hagin perdut fins i tot les molleres dels caus dels espigons?
Els productes químics que depuren les aigües brutes, trenquen el cicle de vida marina
Fa dos anys (el meu pare ja ens havia deixat) vaig tenir l’oportunitat d’anar a pescar gambes amb una barca d’arrossegament del port de Barcelona. Una de les grosses. Al seu patró li vaig preguntar sobre la pèrdua de peix i de pesca a la costa.
Em va respondre: de petit et banyaves en aigües tan clares com ara? Li vaig dir que no, que de vegades semblaven sopetes i em va explicar que els productes químics que s’utilitzen per netejar les aigües brutes, maten el plàncton i una gran varietat (no totes) de mol.luscos, petxines i cries d’algunes espècies que posen els ous a prop de la costa, trencant d’aquesta manera, el cicle de la vida marina.
També vaig parlar amb l’Artur Escalona qui durant molts anys ha estat el responsable del sanejament de les aigües de Sitges, ara gestionat per Sorea. L’Artur, amic del meu pare i bon pescador, coneix millor que ningú tant la mar de Sitges com la gestió de les aigües.
En preguntar-li sobre aquest tema, em comenta que fa anys, va agafar aigua depurada del col.lector que hi ha a la platja de les Coves (al costat de l’Atlantida) i va regar dues plantes grosses de Figues de Moro (Chumberas), dues setmanes després les plantes eren mortes. La causa: l’extrema concentració de nitrats, convertint aquella aigua en “salmorra”.
L’Artur comenta que l’aigua depurada que s’envia al mar, té un Ph molt diferent del de l’aigua de la mar i que aquesta, és segons ell, la causa principal de la contaminació.
L’aigua neta que arriba a les platges de Sitges procedeix de les depurades properes a Barcelona: Gavà, del Prat i quelcom de la del Besòs, per efecte de el corrent predominant de llevant. Són les més grans i les que evoquen més aigua depurada i “contaminada” a la mar.
Amb quin nivell de depuració? Amb quin Ph? Amb quina quantitat de productes químics que netegen i alhora MATEN una part de la vida marina? L’aigua que s’envia a la mar, hauria de tenir el mateix nivell de paràmetres microbiològics i químics (nitrits, nitrats i fosfats) com els que es requereixen per l’aqüicultura: nivell C. El tenen?
Hem de lluitar per assolir la qualitat plena de la mar de Sitges
Crec que s’ha fet una gran tasca en depurar i netejar les aigües. És evident que no volem les aigües brutes a les nostres platges, però no hem d’acceptar haver de pagar un preu tan alt.
No estic especulant. És més que evident que ja fa anys que s’està produint un enorme retrocés en la fauna marina de tota la costa. Segurament, tots i hem contribuït, però un dels factors determinants és la contaminació de les aigües. El que poder no pensàvem era que la principal font de contaminació procedia de les depuradores!.
Ara el que cal exigir i mobilitzar-se és per acabar de fer les coses bé, del tot. Depurar les aigües brutes i enviar-les a la mar de manera que no perjudiquin la vida marina.
La vida a la mar, és vida, la nostra vida i la seva qualitat, també és la nostra qualitat de vida. El meu pare em deia que, abans, la gent de Sitges utilitzava l’aigua de la mar per curar-se. A mi m’agradaria molt poder-ho dir als meus fills i néts.