1951 Primera colla de l'escola grallers de Sitges

Creació de l’Escola de Grallers de Sitges l’any 1952

En relació a la afirmació que es va fer durant el pregó de la Festa Major d’enguany, que el Sr. Samuel Barrachina va ser el creador de l’Escola de Grallers de Sitges (EGS). La familia Duran ha realitzat un treball de recerca per recuperar la memòria històrica de la participació de l’Antoni Duran i Almirall “Raio” (1892 – 1976), en la creació de l’EGS l’any 1952 i que a continuació detallem.

Antecedents:

El pare de’n Raio era en Josep Duran i Soldevila “Pep Capelles” (1865? – 1939). Mític flabiolaire de Sitges que hom el recorda els estius enfilat de la teulada de casa seva, al carrer de la Davallada assajant les tocades populars. Vinyet Panyella en recull una descripció que el descriu com a “home d’ulls negres i petits, molt vius”. Fou l’inspirador de la creació de la sardana “La Procesó de Sant Bartomeu” d’Antoni Català (1919).[1]

El propi “Raio” va ser timbaler i una enamorat del folklore sitgetà. Això va fer que, ja acabada la guerra, s’iniciés a tocar el tabal. El 1945 ja el veiem, en una fotografia, tocant amb la colla Els Felius, del Vendrell.[2]

Aprofitant aquestes sortides, en Raio va anar comprant gralles, constituint la que es considera la col.lecció de gralles antigues més important de Catalunya. Aquesta col.lecció ja estava pràcticament constituïda a principis dels anys 50.

La creació de l’Escola l’any 1952:

Sitges es trobava sense cap colla de grallers pròpia. Segons recorda el Sr. Antoni Mirabent, Secretari i Cap de Protocol de l’Ajuntament de Sitges des de l’any 1951 fins que es va jubilar,: “si no hagués sigut per les gralles del teu avi Raio no s’hagués creat l’Escola. Si s’hagués fet, però no se sap quan ni com. Va ser en Raio qui va salvar les gralles a Sitges” Sobre el paper del president de la Comissió de Festes, aleshores el Sr. Manuel Sabater, comenta que va donar tot el suport a la iniciativa.

A la pregunta de qui considera que va ser la idea (iniciativa) de crear l’Escola, el Sr. Mirabent respon: “jo consiero que la idea de crear l’Escola va ser del propi Duran, perquè ell tenia les gralles”.

La formació de la colla dels Vells: Joan Muntaner “dels Molins”, Joan Vidal “Moret”, Guillem Alemany (grallers) junt amb Antoni Duran Raio (timbaler), es va crear a partir de la iniciativa de’n Raio, tal i com es cita a: “A l’any 1952 en Duran “Raio” em va proposar de portar els gegants i vaig provar d’alçar la geganta, però li vaig dir que això no era per mi. Llavors em va dir que toqués la gralla, que ell em deixaria l’instrument. Però entre que no sé solfa i que la primera gralla que vaig provar era esquerrana em vaig fer un lío. Però davant la insistència, vam buscar d’altres companys, que van ser en Joan de l’Aiguadolç, que també era bastoner i en Guillem Alemany (en Guillermo) que havia tocat el saxo. En Jaume Carboner del Vendrell ens va venir a ensenyar els tocs. Les matinades, la processó, els castells, la primera, en fi, els més usuals.”[3]

En una entrevista personal amb en Joan Vidal “Moret” ens confirma aquests fets, tot i afegint que va ser en Joan Muntaner qui li va dir a ell i ell al Guillem Alemany. De la mateixa manera, confirma que les gralles amb les que van començar eren de la col.lecció privada d’en Raio.

També trobem altres referències a la col.laboració de’n Raio: “La dilección que siente Antonio Duran por el folklore de Sitges no se limita al goce visual y auditivo de las danzas populares durante la Fiesta Mayor, sino que, año tras año, junto con documentos gráficos y literarios, ha ido coleccionando los instrumentos músicos que principalmente amenizan las evoluciones coreográficas,[...]. Fundador de la “Escola de Grallers de Sitges”, bajo la égida del malogrado don Manuel Sabater Carbonell,…”[4].

Així com a: “Antoni Duran i Almirall, Raio, fill del mític flabiolaire Pep Capellas, fou l’ànima de la formació, ja sigui per cedir els instruments de la seva col.lecció particular, ja sigui per passar a nudrir la colla com a timbaler, o per preocupar-se perquè els ànims no decaiguèssin.[5]

El Sr. Barrachina va esdevenir president de la comissió de festes a partir de l’any 1955.

Segons publica el Sr. Rocha: “Després d’un període d’autèntica escassesa d’aquests músics, l’any 1952, Manuel Sabater i Carbonell, president aleshores de la comissió de Festa Major, promogué la formació de l’Escola de Grallers de Sitges, la qual, el 1964, rebé un nou impuls del també aleshores president d’aquesta comissió Samuel Barrachina i Esquiu, en assumir personalment la tasca de cercar l’industrial artesà que s’encarregués de la manufactura d’aquests instruments –atés que en aquella època no hi havia cap especialista en la construcció de gralles-, fent-li l’encàrrec de nou de llargues i cinc de curtes a despeses del municipi”[6].

De la mateixa manera durant les entrevistes realitzades amb els Srs: Mirabent, Vidal “Moret” i Olivé (graller de la colla “Els Músics”) ens confirmen que la participació del Sr. Barrachina va ser decisiva en la continuïtat d’aquesta primera iniciativa, uns anys més tard.

Conclusió:

La familia Duran, en memòria de l’Antonio Duran “Raio” creiem que fruit de la quantitat, qualitat dels testimonis, declaracions i fonts bibliogràfiques, creiem que el creador de la primera Escola de Grallers de Sitges de l’any 1952 va ser l’Antoni Duran i Almirall “Raio” amb el total suport del president de la Comissió de Festes, el Sr. Manuel Sabater.

Xavier i Marc Duran

Tenim a disposició de qui vulgui, còpies de les entrevistes enregistrades.



[1] MILÀ, J. Borregaires i altres antics músics populars de les muntanyes del Garraf. Grup d’Estudis Sitgetans, 2000. Quadern núm. 35. Pàg 34.

[2] FONTANALS, B. Nosaltres els Grallers. 1996. Pàg. 264.

[3] CUBILLOS, J. En Joan dels Molins, en Joan Muntaner Carbonell. A la Xermada. Revista municipal de cultura popular, núm. 1. 1996. Pàg 11.

[4] Antonio Duran folklorista de Sitges. Programa Fiesta Mayor Sitges, 1961

[5] FONTANALS, B. Els instruments i les músiques de la Festa Major. Sitges. L’Encant de la tradició, 2001. Pàg 71.

[6] ROCHA, JJ. La Festa Major de Sitges. Grup d’Estudis Sitgetans, 1997. Quadern núm. 23. Pàg. 146.