Sitges sempre s’ha volgut semblar, primer a Niça, i després a Cannes. Sitges ha anat repetidament mirant cap a la Costa Blava francesa per imitar propostes que permetessin allargar la seva temporada turística i ser un destí turístic d’alt poder adquisitiu.
Les propostes d’esdevenir la seu d’un Festival de Cinema, Teatre, Festival de Jazz i altres iniciatives, es van conceptualitzar i tirar endavant durant els anys 60; totes elles amb una marcada connotació turística basada en aquest model, que ja havien iniciat abans, ciutats com Venècia, Cannes o San Sebastian.
Tot i que Sitges ha estat pionera com a destí turístic a Catalunya, Cannes ha portat la iniciativa en el desenvolupament d’un model de turisme centrat en l’oferta cultural que gira fonamentalment al voltant del seu emblemàtic “Palais”; joia de la corona de la Côte d’Azur, és una font permanent d’organització d’esdeveniments durant tot l’any de gran prestigi mundial i amb un enorme impacte econòmic, en benefici de la ciutat i dels sectors econòmics que utilitzen Cannes com a punt per a la seva promoció.
No és d’estranyar que Sitges s’hagi volgut semblar a Cannes, el seu model de negoci funciona i porta funcionant durant molts anys. Enguany l’impacte econòmic, tan sols del Festival de Cinema, ha representat uns beneficis de 197 milions d’euros. Però a més, el balanç de l’estiu de 2018 ha estat molt positiu; amb un increment de +14% en la taxa d’ocupació dels hotels. Especialment dels hotels de 5 estrelles.
Cannes sempre ha tingut clar quin és el seu model de negoci i sempre ha tingut clar on i en què invertir per seguir generant riquesa.
Però el Sitges que es volia semblar a Cannes té el risc de semblar-se cada vegada més a Castelldefels. I qui diu Castelldefels, diu Sant Cugat, Sant Just o Matadepera. Totes aquestes ciutats, són ciutats dormitoris de Barcelona o dit eufemísticament: “Ciutats residencials”. És el preu de ser prop de Barcelona i, a més, ser un lloc atractiu.
El tarannà entre Sitges i aquestes poblacions, però, és totalment diferent. Els nous residents atrets per la seva bellesa i qualitat de vida i perquè no dir-ho, per pur esnobisme, exigeixen a Sitges la tranquil·litat que s’espera d’un lloc al qual venen a dormir i aquest és el nou ritme que es va impregnant en l’ambient. De mica en mica, les manifestacions que la ciutat ha anat desenvolupant durant anys, reben més impediments, més dificultats i més burocràcia. Tot es va relaxant perquè tota la ciutat es va dormint i no fa soroll per no molestar als nous vinguts. No em mal interpreteu, no vull dir que s’hagin d’acceptar comportaments incívics, però sí vull fer èmfasi amb el canvi d’actitud.
Amb tots els respectes a les ciutats dormitoris o residencials. De debò que es cap aquest model de ciutat cap al que volem anar? Heu anat alguna vegada a la festa major de Castelldefels? Si hi aneu us adonareu del que és una ciutat sense arrels i sentireu una certa pena en veure que la gent no té cap vinculació emocional amb la història i les manifestacions antropològiques de la ciutat on viuen. Perdó; més ben dit, d’on dormen.
Jo no vull que Sitges es converteixi en una ciutat dormitori, perdó, m’he tornat a equivocar, en una “ciutat residencial”. Vull que s’assembli més en les coses bones de Cannes i aprendre a superar les menys bones. Vull que vingui gent de tot el món a visitar-nos, que segueixin admirant la seva bellesa, que comparteixin la nostra cultura, que se’n parli de Sitges arreu del món. No vull que Sitges perdi la seva personalitat i no vull que arribi aquell dia que ens obligaran a començar la Matinal a les 08 h per no fer soroll i no molestar als nouvinguts.
Sitges: entre Cannes o Castelldefels?
Xavier DuranSitges: entre Cannes o Castelldefels?
Sitges sempre s’ha volgut semblar, primer a Niça, i després a Cannes. Sitges ha anat repetidament mirant cap a la Costa Blava francesa per imitar propostes que permetessin allargar la seva temporada turística i ser un destí turístic d’alt poder adquisitiu.
Les propostes d’esdevenir la seu d’un Festival de Cinema, Teatre, Festival de Jazz i altres iniciatives, es van conceptualitzar i tirar endavant durant els anys 60; totes elles amb una marcada connotació turística basada en aquest model, que ja havien iniciat abans, ciutats com Venècia, Cannes o San Sebastian.
Tot i que Sitges ha estat pionera com a destí turístic a Catalunya, Cannes ha portat la iniciativa en el desenvolupament d’un model de turisme centrat en l’oferta cultural que gira fonamentalment al voltant del seu emblemàtic “Palais”; joia de la corona de la Côte d’Azur, és una font permanent d’organització d’esdeveniments durant tot l’any de gran prestigi mundial i amb un enorme impacte econòmic, en benefici de la ciutat i dels sectors econòmics que utilitzen Cannes com a punt per a la seva promoció.
No és d’estranyar que Sitges s’hagi volgut semblar a Cannes, el seu model de negoci funciona i porta funcionant durant molts anys. Enguany l’impacte econòmic, tan sols del Festival de Cinema, ha representat uns beneficis de 197 milions d’euros. Però a més, el balanç de l’estiu de 2018 ha estat molt positiu; amb un increment de +14% en la taxa d’ocupació dels hotels. Especialment dels hotels de 5 estrelles.
Cannes sempre ha tingut clar quin és el seu model de negoci i sempre ha tingut clar on i en què invertir per seguir generant riquesa.
Però el Sitges que es volia semblar a Cannes té el risc de semblar-se cada vegada més a Castelldefels. I qui diu Castelldefels, diu Sant Cugat, Sant Just o Matadepera. Totes aquestes ciutats, són ciutats dormitoris de Barcelona o dit eufemísticament: “Ciutats residencials”. És el preu de ser prop de Barcelona i, a més, ser un lloc atractiu.
El tarannà entre Sitges i aquestes poblacions, però, és totalment diferent. Els nous residents atrets per la seva bellesa i qualitat de vida i perquè no dir-ho, per pur esnobisme, exigeixen a Sitges la tranquil·litat que s’espera d’un lloc al qual venen a dormir i aquest és el nou ritme que es va impregnant en l’ambient. De mica en mica, les manifestacions que la ciutat ha anat desenvolupant durant anys, reben més impediments, més dificultats i més burocràcia. Tot es va relaxant perquè tota la ciutat es va dormint i no fa soroll per no molestar als nous vinguts. No em mal interpreteu, no vull dir que s’hagin d’acceptar comportaments incívics, però sí vull fer èmfasi amb el canvi d’actitud.
Amb tots els respectes a les ciutats dormitoris o residencials. De debò que es cap aquest model de ciutat cap al que volem anar? Heu anat alguna vegada a la festa major de Castelldefels? Si hi aneu us adonareu del que és una ciutat sense arrels i sentireu una certa pena en veure que la gent no té cap vinculació emocional amb la història i les manifestacions antropològiques de la ciutat on viuen. Perdó; més ben dit, d’on dormen.
Jo no vull que Sitges es converteixi en una ciutat dormitori, perdó, m’he tornat a equivocar, en una “ciutat residencial”. Vull que s’assembli més en les coses bones de Cannes i aprendre a superar les menys bones. Vull que vingui gent de tot el món a visitar-nos, que segueixin admirant la seva bellesa, que comparteixin la nostra cultura, que se’n parli de Sitges arreu del món. No vull que Sitges perdi la seva personalitat i no vull que arribi aquell dia que ens obligaran a començar la Matinal a les 08 h per no fer soroll i no molestar als nouvinguts.
Xavier Duran