De petit (vaig néixer el 1962) recordo amb gran nostàlgia els dies que anava a pescar amb el pare, en Josep Duran Camps “Raio”. Ell em va ensenyar a pescar, a fer cucs, a fer els ormejos, conèixer els vents, l’esquer més adient per cada peix i saber interpretar la mar. El meu pare estava unit a la mar de Sitges en tots els sentits i m’ho va voler transmetre.

La seva pesca preferida: el llobarro. N’havia pescat molts i de molt grossos!!!

Es passejava pel passeig mirant a la mar i quan veia el lloc que li agradava, sabia que si hi havia un llobarro, havia d’estar allà. Quan picaven, treia el segur del seu carret Segarra i a cansar el peix, deixant i recollint el fil, sempre en tensió. Quan tenia el peix a prop de la platja, aprofitava l’onada per deixar el peix en sec i aleshores jo corria ràpidament per enganxar el peix per la ganya abans de l’arribada de l’onada següent.

Com recordo aquells moments!! L’excitació de la pesca, l’olor del peix fresc!!…. i l’endemà: llobarro al forn amb patates. Ohhhh! Quin sabor! Les patates estaven més bones que el peix!.

De gran, el meu pare ja no anava a pescar. Jo l’animava a anar-hi, més per compartir amb ell una estona i recordar temps passats que no pas pel peix que podíem pescar. Ja no n’hi havia. En Raio es preguntava, com és possible que s’hagin perdut fins i tot les molleres dels caus dels espigons?

Els productes químics que depuren les aigües brutes, trenquen el cicle de vida marina

Fa dos anys (el meu pare ja ens havia deixat) vaig tenir l’oportunitat d’anar a pescar gambes amb una barca d’arrossegament del port de Barcelona. Una de les grosses. Al seu patró li vaig preguntar sobre la pèrdua de peix i de pesca a la costa.

Em va respondre: de petit et banyaves en aigües tan clares com ara? Li vaig dir que no, que de vegades semblaven sopetes i em va explicar que els productes químics que s’utilitzen per netejar les aigües brutes, maten el plàncton i una gran varietat (no totes) de mol.luscos, petxines i cries d’algunes espècies que posen els ous a prop de la costa, trencant d’aquesta manera, el cicle de la vida marina.

També vaig parlar amb l’Artur Escalona qui durant molts anys ha estat el responsable del sanejament de les aigües de Sitges, ara gestionat per Sorea. L’Artur, amic del meu pare i bon pescador, coneix millor que ningú tant la mar de Sitges com la gestió de les aigües.

En preguntar-li sobre aquest tema, em comenta que fa anys, va agafar aigua depurada del col.lector que hi ha a la platja de les Coves (al costat de l’Atlantida) i va regar dues plantes grosses de Figues de Moro (Chumberas), dues setmanes després les plantes eren mortes. La causa: l’extrema concentració de nitrats, convertint aquella aigua en “salmorra”.

L’Artur comenta que l’aigua depurada que s’envia al mar, té un Ph molt diferent del de l’aigua de la mar i que aquesta, és segons ell, la causa principal de la contaminació.

L’aigua neta que arriba a les platges de Sitges procedeix de les depurades properes a Barcelona: Gavà, del Prat i quelcom de la del Besòs, per efecte de el corrent predominant de llevant. Són les més grans i les que evoquen més aigua depurada i “contaminada” a la mar.

Amb quin nivell de depuració? Amb quin Ph? Amb quina quantitat de productes químics que netegen i alhora MATEN una part de la vida marina? L’aigua que s’envia a la mar, hauria de tenir el mateix nivell de paràmetres microbiològics i químics (nitrits, nitrats i fosfats) com els que es requereixen per l’aqüicultura: nivell C. El tenen?

Hem de lluitar per assolir la qualitat plena de la mar de Sitges

Crec que s’ha fet una gran tasca en depurar i netejar les aigües. És evident que no volem les aigües brutes a les nostres platges, però no hem d’acceptar haver de pagar un preu tan alt.

No estic especulant. És més que evident que ja fa anys que s’està produint un enorme retrocés en la fauna marina de tota la costa. Segurament, tots i hem contribuït, però un dels factors determinants és la contaminació de les aigües. El que poder no pensàvem era que la principal font de contaminació procedia de les depuradores!.

Ara el que cal exigir i mobilitzar-se és per acabar de fer les coses bé, del tot. Depurar les aigües brutes i enviar-les a la mar de manera que no perjudiquin la vida marina.

La vida a la mar, és vida, la nostra vida i la seva qualitat, també és la nostra qualitat de vida. El meu pare em deia que, abans, la gent de Sitges utilitzava l’aigua de la mar per curar-se. A mi m’agradaria molt poder-ho dir als meus fills i néts.

The post Mar neta, mar morta appeared first on xavierduran.cat.

49 David va ficar la mà al sarró, en tragué una pedra, brandà la fona i va encertar el filisteu al mig del front. La pedra se li va clavar al front i ell caigué de cara a terra. 50 David havia vençut el filisteu i l’havia mort només amb la fona i una pedra, sense empunyar l’espasa. (1r Samuel 17: 49-50)

Diu la història que Goliat era el guerrer més fort de l’exèrcit dels filisteus i es va avançar per lluitar contra el millor guerrer de l’exèrcit israelià. Per l’exèrcit israelià es va presentar David, un noi jove, pastor, lluny de la imatge d’un guerrer, però va guanyar en una batalla, a priori, totalment desigual i amb clara desavantatge.

L’estratègia de l’exercit israelià per guanyar aquella batalla, davant la impossibilitat d’igualar-lo en força, va ser de no enfrontar-se amb les mateixes armes que l’enemic, sinó treure el màxim profit de les seves armes. En aquest cas David representa: agilitat, flexibilitat, rapidesa, habilitat. Tot el contrari d’un Goliat: enorme, fort però pesat, poc àgil, poc ràpid ni flexible.

Barcelona està de moda i representa el nostre Goliat al nord de Sitges, la qual ha triplicat en 20 anys el nombre de turistes, passant de 2,45 milions l’any 1993 als 7,57 milions en el 2013. L’ocupació hotelera ha augmentat del 54% al 77% així com les pernoctacions s’han multiplicat per quatre. Segons informa Turisme de Barcelona i en veu del president del Gremi d’Hotels, el Sr. Jordi Clos, Barcelona vol assolir la màgica xifra de 10 milions de turistes a l’any. Perquè el turisme, a més de ser un motor de creació de riquesa i d’emprenedoria, estè sent un salvavides a la crisi econòmica actual.

L’augment del turisme d’oci com del turisme de negocis (fires, festivals i congressos) atrau les inversions privades i aquestes milloren l’oferta en tots els àmbits, que alhora atrauen a més turistes. La gent crida a la gent i aquesta a la inversió i així es posa en marxa el cercle virtuós.

Tarragona, l’altre Goliat al sud de Sitges, també s’està posant de moda. I més que s’hi posarà si analitzem tot el que està fent: Jocs del Mediterrani de 2017. L’oferta creixent i cada vegada més qualitativa d’espectacles de Port Aventura, amb el Cirque du Soleil, cada estiu i amb continuïtat prevista fins al 2020. La inauguració del primer parc temàtic de la marca Ferrari prevista pel 2016 i si amb tot això no fos poc, el projecte Barcelona World (que des del meu punt de vista és un error d’utilització de la marca Barcelona), representa un impressionant projecte immobiliari i d’oci, que té previst que generi uns 10 milions de visitants l’any.

Tarragona ja ha començat a crear el seu cercle virtuós que la fama genera més fama, els visitants més visitants i els diners més diners i com a conseqüència, més llocs de treball i més benestar.

Si Barcelona com Tarragona assoleixen aquests objectius i consoliden Catalunya com un dels destins turístics més importants a escala mundial, lluny de representar una amenaça, és una GRAN OPORTUNITAT PER SITGES.

Si, si, una gran oportunitat. No hem de tenir por ni pensar que no tenim res a fer. Tot al contrari. El que no ha de fer Sitges és lluitar contra aquests Goliats ni no fer res, a l’espera de rebre les engrunes que els hi sobrin. Sitges ha de fer com David, utilitzar de la millor manera possible els seus valors, les seves característiques diferencials per crear una oferta única.

Sitges és i serà la població més bonica de la costa entre Barcelona i Tarragona i una de les més boniques de tota Catalunya. La proximitat a l’aeroport de Barcelona la fan ideal per a la celebració d’esdeveniments d’àmbit tant estatal com internacional.

Sitges ha de seguir creant esdeveniments que potenciïn la Marca Sitges i treballar a 3 nivells:

1. Consolidació: assegurar que els esdeveniments més importants de Sitges obtenen els recursos necessaris per seguir funcionant i fer-los encara més grans, com seria el cas del Festival de Cinema Fantàstic.
2. Potenciació: potenciar esdeveniments ja existents, com el Corpus. I si no, reflexioneu com Girona ha creat el seu “Temps de flors”, amb enorme èxit i un impacte econòmic de més de 8 milions d’euros per la ciutat. Es pot fer més gran la Festa de la Verema?, Podem millorar el Carnaval?,…
3. Creació de nous esdeveniments: innovar, renovar l’oferta i atraure a nous públics objectius en funció del que vulguem assolir com a població i com a Marca.

Considero que Sitges és una població que ha de tenir una oferta per diversos públics objectius: sol i platja, oci, cultura, esport i per sectors tant privats com professionals i repartir-los durant tot l’any, però ha de concentrar-se en un segment que li sigui el més interessant per evitar la dispersió, posicionar-se en una oferta prioritària i avançar tots junts en la mateixa direcció.

Sitges la ciutat de………..?

Xavier Duran

The post Estrategia: David “i” Goliat. Sitges “i” Barcelona appeared first on xavierduran.cat.

El logo:

Segur que a la majoria de vosaltres, us sona d’alguna cosa el logo que he afegit en l’encapçalament del bloc. Està inspirat en una imatge molt sitgetana, molt antiga i molt bonica: l’escut del Palau Maricel, dissenyat per Miquel Utrillo.

A partir d’aquí s’ha fet una adaptació del sol naixent i les onades del mar…. de Sitges.

El primer dels dos colors és el vermell, és un color primari, bàsic, intens que transmet energia, acció, sang, però en el sol naixent de cada día, ens aporta il.lusió i renovació.

L’altre color de base és el blauet de Sitges, que s’utilitza pels titulars i els destacats.

El blauet de Sitges és un blau marí viu, que representa el mar, la profunditat, l’eternitat, però amb el seu punt d’intensitat aguditza la part intel.lectual i la força del pensament.

Bé, si més no, és el que he volgut reflectir.

Disseny gràfic: Jaume Sanahuja

Programació web: Carles Rider

The post xavierduran.cat appeared first on xavierduran.cat.