Sitges: entre Cannes o Castelldefels?

Sitges sempre s’ha volgut semblar, primer a Niça, i després a Cannes. Sitges ha anat repetidament mirant cap a la Costa Blava francesa per imitar propostes que permetessin allargar la seva temporada turística i ser un destí turístic d’alt poder adquisitiu.

Les propostes d’esdevenir la seu d’un Festival de Cinema, Teatre, Festival de Jazz i altres iniciatives, es van conceptualitzar i tirar endavant durant els anys 60; totes elles amb una marcada connotació turística basada en aquest model, que ja havien iniciat abans, ciutats com Venècia, Cannes o San Sebastian.

Tot i que Sitges ha estat pionera com a destí turístic a Catalunya, Cannes ha portat la iniciativa en el desenvolupament d’un model de turisme centrat en l’oferta cultural que gira fonamentalment al voltant del seu emblemàtic “Palais”; joia de la corona de la Côte d’Azur, és una font permanent d’organització d’esdeveniments durant tot l’any de gran prestigi mundial i amb un enorme impacte econòmic, en benefici de la ciutat i dels sectors econòmics que utilitzen Cannes com a punt per a la seva promoció.

No és d’estranyar que Sitges s’hagi volgut semblar a Cannes, el seu model de negoci funciona i porta funcionant durant molts anys. Enguany l’impacte econòmic, tan sols del Festival de Cinema, ha representat uns beneficis de 197 milions d’euros. Però a més, el balanç de l’estiu de 2018 ha estat molt positiu; amb un increment de +14% en la taxa d’ocupació dels hotels. Especialment dels hotels de 5 estrelles.

Cannes sempre ha tingut clar quin és el seu model de negoci i sempre ha tingut clar on i en què invertir per seguir generant riquesa.

Però el Sitges que es volia semblar a Cannes té el risc de semblar-se cada vegada més a Castelldefels. I qui diu Castelldefels, diu Sant Cugat, Sant Just o Matadepera. Totes aquestes ciutats, són ciutats dormitoris de Barcelona o dit eufemísticament: “Ciutats residencials”. És el preu de ser prop de Barcelona i, a més, ser un lloc atractiu.

El tarannà entre Sitges i aquestes poblacions, però, és totalment diferent. Els nous residents atrets per la seva bellesa i qualitat de vida i perquè no dir-ho, per pur esnobisme, exigeixen a Sitges la tranquil·litat que s’espera d’un lloc al qual venen a dormir i aquest és el nou ritme que es va impregnant en l’ambient. De mica en mica, les manifestacions que la ciutat ha anat desenvolupant durant anys, reben més impediments, més dificultats i més burocràcia. Tot es va relaxant perquè tota la ciutat es va dormint i no fa soroll per no molestar als nous vinguts. No em mal interpreteu, no vull dir que s’hagin d’acceptar comportaments incívics, però sí vull fer èmfasi amb el canvi d’actitud.

Amb tots els respectes a les ciutats dormitoris o residencials. De debò que es cap aquest model de ciutat cap al que volem anar? Heu anat alguna vegada a la festa major de Castelldefels? Si hi aneu us adonareu del que és una ciutat sense arrels i sentireu una certa pena en veure que la gent no té cap vinculació emocional amb la història i les manifestacions antropològiques de la ciutat on viuen. Perdó; més ben dit, d’on dormen.

Jo no vull que Sitges es converteixi en una ciutat dormitori, perdó, m’he tornat a equivocar, en una “ciutat residencial”. Vull que s’assembli més en les coses bones de Cannes i aprendre a superar les menys bones. Vull que vingui gent de tot el món a visitar-nos, que segueixin admirant la seva bellesa, que comparteixin la nostra cultura, que se’n parli de Sitges arreu del món. No vull que Sitges perdi la seva personalitat i no vull que arribi aquell dia que ens obligaran a començar la Matinal a les 08 h per no fer soroll i no molestar als nouvinguts.

Xavier Duran

The post Sitges: entre Cannes o Castelldefels? appeared first on xavierduran.cat.

De petit (vaig néixer el 1962) recordo amb gran nostàlgia els dies que anava a pescar amb el pare, en Josep Duran Camps “Raio”. Ell em va ensenyar a pescar, a fer cucs, a fer els ormejos, conèixer els vents, l’esquer més adient per cada peix i saber interpretar la mar. El meu pare estava unit a la mar de Sitges en tots els sentits i m’ho va voler transmetre.

La seva pesca preferida: el llobarro. N’havia pescat molts i de molt grossos!!!

Es passejava pel passeig mirant a la mar i quan veia el lloc que li agradava, sabia que si hi havia un llobarro, havia d’estar allà. Quan picaven, treia el segur del seu carret Segarra i a cansar el peix, deixant i recollint el fil, sempre en tensió. Quan tenia el peix a prop de la platja, aprofitava l’onada per deixar el peix en sec i aleshores jo corria ràpidament per enganxar el peix per la ganya abans de l’arribada de l’onada següent.

Com recordo aquells moments!! L’excitació de la pesca, l’olor del peix fresc!!…. i l’endemà: llobarro al forn amb patates. Ohhhh! Quin sabor! Les patates estaven més bones que el peix!.

De gran, el meu pare ja no anava a pescar. Jo l’animava a anar-hi, més per compartir amb ell una estona i recordar temps passats que no pas pel peix que podíem pescar. Ja no n’hi havia. En Raio es preguntava, com és possible que s’hagin perdut fins i tot les molleres dels caus dels espigons?

Els productes químics que depuren les aigües brutes, trenquen el cicle de vida marina

Fa dos anys (el meu pare ja ens havia deixat) vaig tenir l’oportunitat d’anar a pescar gambes amb una barca d’arrossegament del port de Barcelona. Una de les grosses. Al seu patró li vaig preguntar sobre la pèrdua de peix i de pesca a la costa.

Em va respondre: de petit et banyaves en aigües tan clares com ara? Li vaig dir que no, que de vegades semblaven sopetes i em va explicar que els productes químics que s’utilitzen per netejar les aigües brutes, maten el plàncton i una gran varietat (no totes) de mol.luscos, petxines i cries d’algunes espècies que posen els ous a prop de la costa, trencant d’aquesta manera, el cicle de la vida marina.

També vaig parlar amb l’Artur Escalona qui durant molts anys ha estat el responsable del sanejament de les aigües de Sitges, ara gestionat per Sorea. L’Artur, amic del meu pare i bon pescador, coneix millor que ningú tant la mar de Sitges com la gestió de les aigües.

En preguntar-li sobre aquest tema, em comenta que fa anys, va agafar aigua depurada del col.lector que hi ha a la platja de les Coves (al costat de l’Atlantida) i va regar dues plantes grosses de Figues de Moro (Chumberas), dues setmanes després les plantes eren mortes. La causa: l’extrema concentració de nitrats, convertint aquella aigua en “salmorra”.

L’Artur comenta que l’aigua depurada que s’envia al mar, té un Ph molt diferent del de l’aigua de la mar i que aquesta, és segons ell, la causa principal de la contaminació.

L’aigua neta que arriba a les platges de Sitges procedeix de les depurades properes a Barcelona: Gavà, del Prat i quelcom de la del Besòs, per efecte de el corrent predominant de llevant. Són les més grans i les que evoquen més aigua depurada i “contaminada” a la mar.

Amb quin nivell de depuració? Amb quin Ph? Amb quina quantitat de productes químics que netegen i alhora MATEN una part de la vida marina? L’aigua que s’envia a la mar, hauria de tenir el mateix nivell de paràmetres microbiològics i químics (nitrits, nitrats i fosfats) com els que es requereixen per l’aqüicultura: nivell C. El tenen?

Hem de lluitar per assolir la qualitat plena de la mar de Sitges

Crec que s’ha fet una gran tasca en depurar i netejar les aigües. És evident que no volem les aigües brutes a les nostres platges, però no hem d’acceptar haver de pagar un preu tan alt.

No estic especulant. És més que evident que ja fa anys que s’està produint un enorme retrocés en la fauna marina de tota la costa. Segurament, tots i hem contribuït, però un dels factors determinants és la contaminació de les aigües. El que poder no pensàvem era que la principal font de contaminació procedia de les depuradores!.

Ara el que cal exigir i mobilitzar-se és per acabar de fer les coses bé, del tot. Depurar les aigües brutes i enviar-les a la mar de manera que no perjudiquin la vida marina.

La vida a la mar, és vida, la nostra vida i la seva qualitat, també és la nostra qualitat de vida. El meu pare em deia que, abans, la gent de Sitges utilitzava l’aigua de la mar per curar-se. A mi m’agradaria molt poder-ho dir als meus fills i néts.

The post Mar neta, mar morta appeared first on xavierduran.cat.

Dimarts passat, dia 10 de març es va fer la roda de premsa de presentació oficial de: Sitges NEXT Festival d’Innovació en Comunicació i New Media. Un projecte que va començar ja fa un any per encàrrec de l’Ajuntament i que finalment s’ha donat la llum verda d’inici.

Sitges NEXT recupera un festival perdut a Catalunya:

Catalunya sempre ha estat capdavantera en publicitat i creativitat.

La primera agència de publicitat de tot l’Estat espanyol va ser fundada a Barcelona l’any 1872 per Rafael Roldós. L’any 1915, un altre català, Pere Prat Gaballí va escriure el primer llibre sobre publicitat i l’any 1919 es van impartir les primeres classes sobre publicitat a la Llotja de Mar.

Les primeres agències de publicitat internacionals americanes, van triar Barcelona per obrir les seves agències. David Ogilvy (es va associar amb Lluís Bassat), Lester Wunderman, pare del concepte Màrqueting Directe també va obrir a Barcelona, entre molts altres.

A partir dels anys 80, Madrid a més de ser el centre polític i administratiu, també va voler esdevenir el centre econòmic i una part molt important de la indústria es va traslladà a Madrid i amb ella, les empreses de serveis, com les agències de publicitat i tot el sector relacionat. Fruit d’aquesta evolució, l’aparició d’internet i la crisi econòmica, el sector ha anat reduint el seu volum de negoci a menys de la meitat.

Així doncs, a Catalunya hi havia la major part de la producció publicitaria de l’estat espanyol i on es celebraven els principals Festivals i esdeveniments del sector. En l’actualitat, a Catalunya no es celebra cap festival d’aquestes característiques que aglutini les activitats creatives.

El Festival de la nova forma de fer publicitat:

La publicitat que tots tenim al cap, està perfectament reflectiva en la sèrie de televisió: “Mad Men” amb tots els estereotips de l’època daurada de la publicitat. Grans espots pel mitjà rei: la televisió, que ara va perdent inversió publicitaria en benefici d’internet. Al Regne Unit, internet ja és el primer mitjà de comunicació en inversió publicitària.

La publicitat d’avui ja no és solament l’espot per la televisió, la falca de ràdio, la pàgina a color en una revista, avui dia passa per noves formes d’arribar i dialogar amb el consumidor. Passa per internet i per tots els mitjans alhora.

El consumidor ja no és un subjecte passiu d’una publicitat unidireccional sinó que ha esdevingut actiu, creador de continguts i amb molt de poder, cada vegada més gran, perquè té accés a més informació i accés a la distribució de la seva opinió sobre una marca.

Les marques han d’arribar als consumidors a través d’històries que ells puguin compartir i els hi aportin un valor afegit.

Ara ja no es parla d’espots o falques, es parla de “Branded Content”, “StoryTelling”, “Transmedia”, “Social Media”, “Mobile”, …..

I es parla de tot això per la confluència de varis factors: la consolidació d’internet, noves tecnologies, l’accés a informació “Big Data” i els New Media”.

Tot plegat ha permès fer coses mai vistes fins ara. Hi ha una nova generació de creatius que han sobreviscut a la crisi o s’han desenvolupat amb ella amb un enorme talent, agosarats, valents, transgressors, sense límits que estan creant nous llenguatges, noves barreges d’estils que representen l’inici d’una nova època de la comunicació publicitaria i de la relació de les marques amb els seus consumidors.

Sitges Next el Festival de la Innovació:

Després d’analitzar tots els festivals actuals i d’analitzar les tendències en comunicació s’ha triat el posicionament basat en la Innovació com l’eix bàsic i principal d’aquest Festival. Es lliuraran els premis INNOVADOR a totes aquelles agències, anunciants i particulars que, durant l’any anterior hagin innovat en comunicació.

I entenem per Innovació, tots aquells avenços en comunicació i tecnologia que permetin, tant a les agències com a les marques, comunicar-se d’una manera nova amb els seus consumidors i/o representin una innovació per si mateixa.

Sitges NEXT se celebrarà a la seu del Casino Prado, els propers 17 i 18 d’abril. Aquesta primera edició serà de presentació. No hi haurà festival a on un jurat selecciona les accions de comunicació més innovadores, però si es faran conferències de professionals innovadors.

El festival Sitges NEXT del 2016, ja serà un festival complet, amb tres dies de duració, jurat, lliurament de premis, més assistents, més conferenciants i més projectes emprenedors.

Sitges NEXT vol ser el punt de trobada de tot el sector amb ambició internacional. Punt d’inspiració i d’intercanvi tant de coneixement com comercial.

Volem que sigui un Festival d’assistència obligada per conèixer les noves tendències en comunicació. Volem ser capdavanters i per això cal innovar.

Però també volem que esdevingui una plataforma, un altaveu per molts particulars que estan innovant en comunicació. Volem que els professionals i els nous talents es trobin, es coneguin i hi hagi possibilitat de fer negocis, que serveixi per a potenciar la imatge de modernitat i avantguarda de Catalunya i volem que serveixi per a desenvolupar la marca “Sitges”.

Together, we are part of the new media evolution

www.sitgesnext.com

The post Sitges NEXT: un nou festival per Sitges appeared first on xavierduran.cat.

49 David va ficar la mà al sarró, en tragué una pedra, brandà la fona i va encertar el filisteu al mig del front. La pedra se li va clavar al front i ell caigué de cara a terra. 50 David havia vençut el filisteu i l’havia mort només amb la fona i una pedra, sense empunyar l’espasa. (1r Samuel 17: 49-50)

Diu la història que Goliat era el guerrer més fort de l’exèrcit dels filisteus i es va avançar per lluitar contra el millor guerrer de l’exèrcit israelià. Per l’exèrcit israelià es va presentar David, un noi jove, pastor, lluny de la imatge d’un guerrer, però va guanyar en una batalla, a priori, totalment desigual i amb clara desavantatge.

L’estratègia de l’exercit israelià per guanyar aquella batalla, davant la impossibilitat d’igualar-lo en força, va ser de no enfrontar-se amb les mateixes armes que l’enemic, sinó treure el màxim profit de les seves armes. En aquest cas David representa: agilitat, flexibilitat, rapidesa, habilitat. Tot el contrari d’un Goliat: enorme, fort però pesat, poc àgil, poc ràpid ni flexible.

Barcelona està de moda i representa el nostre Goliat al nord de Sitges, la qual ha triplicat en 20 anys el nombre de turistes, passant de 2,45 milions l’any 1993 als 7,57 milions en el 2013. L’ocupació hotelera ha augmentat del 54% al 77% així com les pernoctacions s’han multiplicat per quatre. Segons informa Turisme de Barcelona i en veu del president del Gremi d’Hotels, el Sr. Jordi Clos, Barcelona vol assolir la màgica xifra de 10 milions de turistes a l’any. Perquè el turisme, a més de ser un motor de creació de riquesa i d’emprenedoria, estè sent un salvavides a la crisi econòmica actual.

L’augment del turisme d’oci com del turisme de negocis (fires, festivals i congressos) atrau les inversions privades i aquestes milloren l’oferta en tots els àmbits, que alhora atrauen a més turistes. La gent crida a la gent i aquesta a la inversió i així es posa en marxa el cercle virtuós.

Tarragona, l’altre Goliat al sud de Sitges, també s’està posant de moda. I més que s’hi posarà si analitzem tot el que està fent: Jocs del Mediterrani de 2017. L’oferta creixent i cada vegada més qualitativa d’espectacles de Port Aventura, amb el Cirque du Soleil, cada estiu i amb continuïtat prevista fins al 2020. La inauguració del primer parc temàtic de la marca Ferrari prevista pel 2016 i si amb tot això no fos poc, el projecte Barcelona World (que des del meu punt de vista és un error d’utilització de la marca Barcelona), representa un impressionant projecte immobiliari i d’oci, que té previst que generi uns 10 milions de visitants l’any.

Tarragona ja ha començat a crear el seu cercle virtuós que la fama genera més fama, els visitants més visitants i els diners més diners i com a conseqüència, més llocs de treball i més benestar.

Si Barcelona com Tarragona assoleixen aquests objectius i consoliden Catalunya com un dels destins turístics més importants a escala mundial, lluny de representar una amenaça, és una GRAN OPORTUNITAT PER SITGES.

Si, si, una gran oportunitat. No hem de tenir por ni pensar que no tenim res a fer. Tot al contrari. El que no ha de fer Sitges és lluitar contra aquests Goliats ni no fer res, a l’espera de rebre les engrunes que els hi sobrin. Sitges ha de fer com David, utilitzar de la millor manera possible els seus valors, les seves característiques diferencials per crear una oferta única.

Sitges és i serà la població més bonica de la costa entre Barcelona i Tarragona i una de les més boniques de tota Catalunya. La proximitat a l’aeroport de Barcelona la fan ideal per a la celebració d’esdeveniments d’àmbit tant estatal com internacional.

Sitges ha de seguir creant esdeveniments que potenciïn la Marca Sitges i treballar a 3 nivells:

1. Consolidació: assegurar que els esdeveniments més importants de Sitges obtenen els recursos necessaris per seguir funcionant i fer-los encara més grans, com seria el cas del Festival de Cinema Fantàstic.
2. Potenciació: potenciar esdeveniments ja existents, com el Corpus. I si no, reflexioneu com Girona ha creat el seu “Temps de flors”, amb enorme èxit i un impacte econòmic de més de 8 milions d’euros per la ciutat. Es pot fer més gran la Festa de la Verema?, Podem millorar el Carnaval?,…
3. Creació de nous esdeveniments: innovar, renovar l’oferta i atraure a nous públics objectius en funció del que vulguem assolir com a població i com a Marca.

Considero que Sitges és una població que ha de tenir una oferta per diversos públics objectius: sol i platja, oci, cultura, esport i per sectors tant privats com professionals i repartir-los durant tot l’any, però ha de concentrar-se en un segment que li sigui el més interessant per evitar la dispersió, posicionar-se en una oferta prioritària i avançar tots junts en la mateixa direcció.

Sitges la ciutat de………..?

Xavier Duran

The post Estrategia: David “i” Goliat. Sitges “i” Barcelona appeared first on xavierduran.cat.

The post Entrevista a Maricel TV appeared first on xavierduran.cat.

Agafo aquest repte amb molta il.lusió i ganes i amb un enorme respecte pel que representa per Sitges i per tots els sitgetans que, des dels inicis, han col.laborat per convertir-lo en el que és avui dia.

El Festival de Cinema és l’esdeveniment que més visibilitat i projecció internacional dona a Sitges i que més projecte la seva imatge al món.

Faré tot el que estigui al meu abast per potenciar-lo com el Festival més important en la seva categoria al Món i des de l’organització de la Fundació, es té la voluntat de desenvolupar altres esdeveniments culturals que serveixin per a dinamitzar l’economia de Sitges i desenvolupar la marca Sitges.

Per mi és tot un honor.

Xavier Duran

The post Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya appeared first on xavierduran.cat.

Una parella de turistes van buscar a internet per fer una escapada i van triar un hotel de Sitges pels bons comentaris d’altres clients, ara es passegen per Sitges i es van fent fotos que van penjant a les seves xarxes socials. Volen anar a sopar i busquen en el seu mòbil un restaurant a prop. Tornaran al seu país i afegiran els seus comentaris a la web a on van fer la reserva i comentaran la seva experiència amb els seus parents, amics i companys de feina, a través de les xarxes socials.

A aquest fenomen, s’anomena: “SoLoMo”. Accions de comunicació basades en la integració i coordinació de les Xarxes socials (Social), dins d’un àmbit geogràfic determinat (Local) i per a dispositius mòbils (Mobile).

Els seus consumidors, els seus futurs clients, han canviat la manera de buscar els productes i serveis. Els dispositius mòbils ja constitueixen la primera porta d’accés a internet, per sobre dels ordinadors. Els usuaris d’internet considerats “freqüents” (accés a internet com a mínim un cop per setmana en els darrers tres mesos) ja representen el 71,2% de la població espanyola i el 51,1% participa en les xarxes socials.[1]

Esteu preparats per aquest canvi d’hàbits?

Sempre heu d’estar preparats als canvis, perquè són constants i per comprovar si hi esteu, feu-vos aquestes preguntes: Teniu pàgina web? Està adaptada perquè es visualitzi bé en tots els dispositius mòbils? Si feu una cerca a Google amb el nom del negoci, apareix en la primera pàgina com a resultat de la cerca? I si en lloc del nom hi poseu una paraula clau genèrica, com: “Hotel en Sitges” o “Restaurante en Sitges”, també surt a la primera pàgina de Google?. El vostre negoci, té presència i visibilitat en les xarxes socials?. Si les respostes han estat positives, us felicito, continueu treballant en aquest sentit, però si no, ja teniu per on començar.

10 Accions de màrqueting local:

Què fer? A continuació us proposo una sèrie d’accions que en el seu conjunt, constitueixen un Pla de Màrqueting pensat per a negocis d’àmbit local.

1. Pensar. Si, si. Pensar, reflexionar, analitzar i aturar-se un moment per respondre en què, el vostre negoci, és millor i en què és diferent. Per què els clients us han d’escollir i per què en quedaran satisfets?. Tot professional que té i està al capdavant del seu negoci, ja fa el millor, perquè si no ho fa, no sobreviurà. Però com que tot va canviant, aquestes preguntes sempre son vigents.
2. Fer una pàgina web. Que reflecteixi de la millor manera possible, els vostres valors i el vostre posicionament: en què sou millors i diferents. Poseu contingut a la web, escriviu un bloc, feu entrades sobre el que feu, com ho feu,…. i distribuïu aquests continguts a través de les xarxes socials. Trieu bé les paraules clau, per les quals voleu aparèixer com a resultat d’una cerca a Google i genereu continguts relacionats amb aquestes paraules clau (que han de coincidir amb el vostre nom, productes i serveis).
3. Presència en les xarxes socials: obriu comptes en les xarxes socials més adients pel vostre negoci i els vostres clients. Facebook és la més utilitzada pels particulars, però també pot ser interessant Twitter, Pinterest, Instagram, Youtube, entre d’altres. Un vídeo publicat a Youtube i distribuït a través de Facebook pot donar molt bons resultats.
4. Utilitzar els serveis gratuïts d’informació: doneu d’alta els vostres negocis a Google + i Google My business, els quals permetran augmentar molt la visibilitat dels vostres negocis com a resultat de cerques i a les guies d’àmbit local que ja donen informació sobre els serveis locals.
5. Organitzar actes, festes i/o participar en els que es fan a Sitges: us serviran per generar continguts en la pàgina web i distribuir-los a través de les xarxes socials i també per connectar amb els vostres clients. Us ajudaran a assolir més “Amics” i simpatitzants a través de les xarxes socials. Us serviran per fidelitzar als vostres clients.
6. Fer publicitat en els mitjans d’àmbit local: poseu banners en els llocs web informatius de Sitges, contracteu publicitat en el diari local i els diaris d’àmbit comarcal. També podeu fer bustiades o encarts de les informacions en els diaris i revistes, entre altres opcions.
7. Mantenir el contacte amb els vostres clients i amics: coneixeu i teniu el correu electrònic i/o el mòbil dels vostres clients?. Doncs ja podeu començar a desenvolupar una petita base de dades[2] i mantenir un contacte amb una periodicitat adient, sigui per correu electrònic, missatges pel mòbil, carta, Twitter o Facebook, però cal mantenir el contacte i la relació.
8. Fixar objectius: tant quantitatius com qualitatius. Són tan importants uns com els altres. Objectius quantitatius de resultats en captació de clients, volum de vendes, nombre de seguidors en les xarxes socials,… i objectius qualitatius com percepció i imatge de marca, comentaris en les xarxes socials, entre d’altres.
9. Fixar un pressupost i mesurar els resultats: el 38% dels negocis locals fan una inversió mitjana inferior als 200€ mensuals[3]. Sigui l’import que sigui, fixeu-lo i analitzeu aquelles accions que generen el més gran retorn de la inversió (ROI) per anar millorant cada vegada més en el pla d’accions a fer.
10. Fer un pla de màrqueting pel vostre negoci local: el primer punt era per pensar, el darrer és per executar tot el que s’ha anat proposant, però mitjançant un pla de forma ordenada en el temps. Ara que estem en el mes de novembre, és un bon moment per començar a preparar el pla pel 2015. O encara us penseu que els clients us entraran sempre per la porta sense fer res?

Xavier Duran

The post Màrqueting i Comunicació per a negocis locals appeared first on xavierduran.cat.

The post La muerte anunciada del banner aún está por llegar appeared first on xavierduran.cat.

Benvolguts lectors, vosaltres com jo, penseu que Sitges ja és una marca, perquè tal com ja escrivia en l’article de l’Eco del passat 14 de març: “Una marca es troba en les ments i els cors dels seus consumidors. Una marca es fa a partir d’històries i experiències que, finalment, acaben creant sentiments…”.

Per convertir-se en una marca Sitges ha de seguir treballant a projectar al món la imatge que tots (si més no la majoria) volem per Sitges.

Els passos que cal seguir amb criteri, coherència i visió estratègica a llarg termini, són:

Primer pas: l’experiència del consumidor:

El primer pas perquè un producte, servei o en aquest cas una població esdevingui una marca, comença per l’experiència que els seus usuaris, consumidors obtenen amb el seu consum. Us heu preguntat mai quina és l’experiència que Sitges ofereix a un visitant que arriba per primera vegada a Sitges? Entenent per experiència en la seva forma més extensiva. Aquesta pregunta ens l’hem de continuar fent.

Segon pas: el posicionament:

És el concepte de la marca, la seva proposta de valor (tant dels valors tangibles com intangibles). Una proposta de valor que serveix de base de la seva estratègia de màrqueting i com a full de ruta per l’assoliment del posicionament desitjat en la ment dels consumidors. D’alguna manera, aquesta proposta de valor ha de respondre a la pregunta següent: Quina imatge volem transmetre a tothom i al món, de Sitges?

A títol d’exemple la proposta de valor de Red Bull és: “Beguda energètica per combatre la fatiga mental i física”, convertint-se en el lema publicitari que tots coneixem: “Red Bull et dona ales”. Red Bull amb el seu producte, proposta de valor i lema ha assolit el 70% de la quota de mercat de les begudes energètiques al món.

Tercer pas: el logotip (logo):

El logotip és un element fonamental per a comunicar els valors d’una marca, fa de record en la ment dels consumidors, ajuda a destacar i diferenciar-se de la competència i és, per sobre de tot, la seva cara visible.

En el procés de creació i desenvolupament d’una marca, cal respondre a les preguntes següents: Com vol que els consumidors identifiquin la marca?, Es vol que s’identifiqui per un nom, un logo (sols el símbol) o ambdós? Quin nom i símbol és el més adient?

Però abans d’avançar en aquest tema, a continuació teniu les definicions següents:

Logotip: és un element gràfic format per lletres (representació tipogràfica) i/o símbols (isotip) que serveixen per identificar a una entitat pública o privada i per comunicar aquells valors que es volen transmetre als consumidors.

Exemples de logotips sols tipogràfics: Google, Dell, Sony, Disney. Tipografies úniques i clarament identificables però sense cap símbol associat.

Exemples de logos sols simbòlics: Nike darrerament només comunica amb la seva “pipa” o la famosa llengua dels Rolling Stones, són suficients per saber de quina marca es tracta.

Definició d’eslògan (lema): és una frase, el més breu i expressiva possible que serveix com a complement per entendre la missió de l’empresa, què fa i com ho fa. Un reforç al posicionament de la marca.

Exemples d’eslògans: “Think Different” d’Apple, “Te gusta conducir” de la marca BMW o “Just do it” de Nike.

Definició de “Claim”: és més puntual i relacionat amb una campanya publicitària. Bé es cert que sovint es barregen aquests conceptes i que claims de campanyes s’han acabat convertint en eslògans de marques, perdurant més enllà de les seves campanyes originals.

Exemples de claims: “Si no hay Casera, nos vamos”, o “Be Water, my friend”: una frase famosa de Bruce Lee utilitzada en una campanya de BMW.

El logotip actual de Sitges:

Logotip: Sitges en negreta dominant el missatge i destacant el seu nom. Sovint les empreses dissenyen tipografies úniques dissenyades en exclusiva per la seva marca.

Símbol: la Punta, com element més utilitzat, més fotografiat i més representatiu. Poc destacat, poc clar i sense poder ser utilitzat com a símbol ni com a favicon[1]

Lema: Viu, Siempre, Anytime, Toujours,… perquè Sitges ja no és una població turística de temporada d’estiu i vol comunicar un Sitges Viu que està sempre disponible per a tothom.

Què cal fer a partir d’ara?

Aquest logo, ens pot agradar més o menys i m’imagino que per raons pressupostàries, encara no s’ha implementat completament, però cal que sigui visible en tots els elements públics, turisme, hostaleria, pàgines web i xarxes socials (ja està), però encara falta.

Cal que tothom se’l faci seu i que s’inverteixi molt més a fer-lo conèixer, perquè al mateix temps s’està invertint en la imatge de Sitges.

Xavier Duran

xavier@xavierduran.cat

The post Què necessita Sitges per a convertir-se en una marca appeared first on xavierduran.cat.